ELS NENS TAMBÉ PARLEN – JA N’HI HA PROU
El meu nom poc importa, però si, el que de cor i amb l’ànima us vull transmetre i compartir.
Fa dos anys, el dia 24 de juny 2015 «La nit de Sant Joan» el destí o potser una Voluntat, va voler que la meva Ànima connectés amb els Nens i des de llavors la meva llaç d’Amistat i Afecte cap a ells, ha fet que la meva vida tingui un sentit molt més important, que el que abans jo sentia.
TOTS en aquests moments estem vivint unes circumstàncies que ens queda molt gran i que ens costa digerir, però no ens enganyem, no és d’ara, sinó de fa ja molt de temps.
Uns records no oblidats en el temps i que ara tornen a ressorgir.
«La política», molt parlem sobre això i poc sabem de les nostres emocions, però sense adonar-nos ens arrossega de nou a aquests extrems, fent-nos oblidar el més importants, LA FAMÍLIA, ELS AMICS, ELS DRETS HUMANS I SOBRE TOTS ELS RESPECTES I LA RESPONSIBILITAT QUE TENIM AMB ALLÒ QUE MES DIEM QUE ESTIMEM, ELS NOSTRES FILLS I TOTS ELS NENS D’AQUEST MÓN.
Aquests Nens, LES NOSTRES FUTURES GENERACIONS, que hi ha cuidar i educar, no amb banderes ni amb fronteres o política. Ells no ho entenen.
Com molts altres nens en la història que es van veure forçats a fer-ho.
Gràcies a Déu hi ha persones que pensen i senten igual que la ASSOCIACIÓ HUMANITÀRIA ANACERH, en què juntament amb altres persones intentem implicar-nos en aquesta causa, de NO POLÍTICA I MÉS UNITS COM ÉSSERS HUMANS.
Un grup de persones, on sentim i coneixem per experiències pròpies, que les fronteres i cicatrius només són cadenes que esclavitzen i donen poder a qui no s’ho mereix, JA N’HI HA PROU.
Crec que en aquest Món no hi ha culpables, sinó IGNORÀNCIA.
Que en vista dels esdeveniments, no només d’ara, sinó d’un temps enrere, la vida ens està impulsant a moure’ns i començar actuar JA.
Donant la informació necessària perquè aquesta ignorància, es transformi en un DESPERTAR a la RESPONSABILITAT. A AIXÒ SE LI DIU EDUCACIÓ PER A LA PAU.
UNA CRIDA DE «SOS» PER PROTEGIR I IMPEDIR QUE AQUESTES IMATGES COM TANTES ALTRES, QUE ESTEM VEIENT NO ES TORNIN A VEURE I MOLT MENYS SUCCEIR.
Un reclam a la convivència i la serenitat dins de UN MATEIX, uns segons de silenci on la reflexió, ens permeti sentir que L’ÉSSER HUMÀ VAL MOLT MES QUE LA POLÍTICA I LA DESIGUALTAT.
I tornant als NENS que són els veritables protagonistes, si us plau, pares, avis, educadors, polítics, no permetem que perdin aquesta INNOCÈNCIA, aquest dret a jugar, on tots són amics i «RES MÉS».
Des de l’Associació Humanitària Anacerh fem una crida a totes aquelles persones, associacions, mitjans de comunicació, tots aquells que això els arribi al Cor i l’Ànima, que estiguin disposats a lluitar pels drets d’aquests nens i tots els del món, que ens unim.
Una unió que no s’inclina cap a cap bàndol, la bandera, ens identifiqui per la igualtat i la pau.
Unes Noves generacions, que aposten per un demà molt millor que el que fins ara hem conegut.
Us asseguro, que ens tenen tant a ENSENYAR i tenim tant que APRENDRE d’aquests NENS.
Dono fe, que a través d’ells «dibuixos, somnis, escrits, etc …» m’han demostrat, que a la seva manera també saben parlar, perquè senten amb EL ALMA.
ELS NENS TAMBÉ PARLEN «Dibuix de Mar 6 anys»